dissabte, 6 de juny de 2009

el espíritu de la colmena


En aquest fragment de El espíritu de la colmena de Victor Erice el ritme lent ve reforçat per la durada dels plans.
En la primera part del fragment, el reconeixement del cadàver, està filmat en un únic pla, la qual cosa fa que el ritme sigui el propi dels personatges en una situació dramàtica sense cap reforçament o exageració a partir dels recursos cinematogràfics.
A la segona part del fragment, l'esmorzar, el ritme lent ve reforçat no només per la durada dels plans sinó també per l'absència de diàlegs i el joc comunicatiu dels personatges a partir de les mirades. D'alguna manera podem dir que es tracta de cinema en estat pur, la comunicació entre els personatges, i l'espectador, s'estableix bàsicament a partir d'elements visuals. Els verbals són irrellevants. No és una novel·la, és cinema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada