En aquest fragment de Los amantes del círculo polar de Julio Medem veiem com el director crea un salt en el temps aprofitant la frenada del cotxe.
diumenge, 14 de juny del 2009
diumenge, 7 de juny del 2009
els germans lumière
Es considera que el cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895. Aquell dia, els germans Lumière van mostrar, en sessió pública, els seus films als espectadors de París. L'aparell amb el qual ho aconseguiren el van anomenar Cinematògraf.
Aquesta filmació dels germans Lumière es posa sovint com a exemple de percepció. Es diu que alguns dels primers espectadors al veure arribar el tren creien que aquest se'ls vindria a sobre. Confonien la imatge amb la realitat. Aquest fet ens resulta molt sorprenent ja que nosaltres estem acostumats a la imatge cinematogràfica des de petits; el llenguatge de la imatge en moviment forma part de la nostra cultura i experiència visual personal. Si considerem la percepció com la suma dels condicionants sensorials i culturals, la diferència de percepció entre nosaltres i els primers espectadors és justament el condicionant cultural.
La Sortie de l'Usine Lumière à Lyon (le Premier Film) (1895) 46"
Le Jardinier (l'Arroseur arrosé) (1895) 49"
La Mer (Baignade en mer) (1895) 38"
smoking room
Exemple de diàleg muntat en pla-contrapla de Smokig room. A destacar la interpretació de l'Eduard Fernández que com sempre està magnífic :)
També ens pot servir com exemple de sequência. Una seqüència és un fragment de pel·lícula que té unitat de temps i espai. En aquest cas és un fragment d'una seqüència. En el interior d'un despatx els dos personatges discuteixen sobre la sol·licitud feta pel treballador d'instal·lar una sala de fumadors.
sed de mal
Pla-seqüència inicial de Sed de mal d'Orson Welles. Aquest travelling fet amb grua, on tots els moviments van estar perfectament estudiats i sincronitzats, s'ha convertit en el més famós de la història del cinema.
el silencio de los corderos
Travelling amb steady-cam de El silencio de los corderos de Jonathan Demme.
dissabte, 6 de juny del 2009
el espíritu de la colmena
En aquest fragment de El espíritu de la colmena de Victor Erice el ritme lent ve reforçat per la durada dels plans.
En la primera part del fragment, el reconeixement del cadàver, està filmat en un únic pla, la qual cosa fa que el ritme sigui el propi dels personatges en una situació dramàtica sense cap reforçament o exageració a partir dels recursos cinematogràfics.
A la segona part del fragment, l'esmorzar, el ritme lent ve reforçat no només per la durada dels plans sinó també per l'absència de diàlegs i el joc comunicatiu dels personatges a partir de les mirades. D'alguna manera podem dir que es tracta de cinema en estat pur, la comunicació entre els personatges, i l'espectador, s'estableix bàsicament a partir d'elements visuals. Els verbals són irrellevants. No és una novel·la, és cinema.
divendres, 5 de juny del 2009
100 anys projectant cinema (1895-1995)
Història i evolució tecnològica dels diversos sistemes de projecció d'imatges en moviment, des de les ombres xineses fins a les pantalles gegants actuals.
la dama de shanghai
La sensació de ritme ràpid ens la dóna la successió ràpida dels diferents plans. En els fragments de la sala dels miralls, la de la caiguda inicial i la posterior del tiroteig, la successió de plans de curta durada creen la sensació de ritme ràpid i trepidant.
També cal que us fixeu en la originalitat i la bellesa de la superposició d'imatges en un mateix pla.
dimecres, 3 de juny del 2009
el triomf de la voluntat
El triomf de la voluntat
Olympia
Aquests fragments de El triomf de la voluntat i de Olympia de Leni Riefensthal són una mostra del virtuosisme de la directora alemanya en el muntatge cinematogràfic.
Leni Riefenstahl (1902-2003) està considerada una de les pioneres del documental. Amb un ús precís del muntatge aconsegueix crear una retòrica de les emocions de gran eficàcia propagandística, com demostra en les seves dues obres més reconegudes, El triunfo de la voluntad (1935), filmació del congrés de Nuremberg que va ser organitzat com a consagració definitiva del nazisme i del seu führer, i Olympia (1938), exaltació de la raça ària a través dels cossos dels atletes alemanys que van participar a l'olimpíada de Berlín.
Gangs of New York
En aquest fragment de Gangs of New York de Martin Scorsese, podeu veure com el ritme d'una seqüència que vol un temps ràpid s'aconsegueix no només per la successió de plans de curta durada, sinó també per la successió d'altres recursos cinematogràfics, fonamentalment diferents moviments de càmera i angulacions.
dimarts, 2 de juny del 2009
dilluns, 1 de juny del 2009
el cuirassat potemkin
Aquesta seqüència de El Cuirassat Potemkin d'S. M. Eisenstein és una de les més famoses i importants del cinema. Eisenstein va ser un dels creadors del llenguatge cinematogràfic, de la imatge en moviment, al desenvolupar les tècniques del muntatge durant la primera meitat del s. XX.
Eisenstein deia : “El muntatge es l’art d’expressar juxtaposant dos plans, de manera que pugui néixer una idea o expressi alguna cosa que no era en cap dels dos plans separadament. El conjunt es superior a la suma de les parts...".
taxi driver
Exemple de picat extrem de Taxi Driver de Martin Scorsese, on la càmera es situa perpendicular al terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)